L'Obra lingüística d'Alfons Par: [L'edició d'aquesta obra ha estat a cura de Germà Colón Domènech]

ISBN-10: 849965049X
ISBN-13: 9788499650494
Category: Catalan language
Pages: 497
Language: Catalan
Published: 2011-04-20
Publisher: Institut d'Estudis Catalans
Authors: Secció Filològica, Ribes Amorós, M. Salomé

Description

En els darrers anys han aparegut diferents treballs dedicats a recuperar estudis de lingüistes catalans que, com Alfons Par, van produir la seva obra al marge de la normativa proposada per l’Institut d’Estudis Catalans durant les primeres dècades del segle XX. L’estudi de M. Salomé Ribes, directora del Servei Lingüístic de la Universitat de Lleida, és pioner i pretén acostar a la societat la figura del lingüista català, de personalitat rellevant i ferm defensor de l’antinormisme. Segons Antoni Badia i Margarit, Par era un dels estudiosos «a qui tant devien la història, la filologia i la literatura nostrades». Segons l’autora de l’estudi, l’auge del catalanisme polític, la creença que calia unificar l’ortografia perquè el català esdevingués apte per a tots els usos i la creació de la Secció d’Estudis Filològics de l’IEC van acabar condicionant que «tots els que no s’acollissin a la normativa oficial, quedessin relegats». La seva formació gramatical autodidacta i el fet que decidís fer bandera de l’antinormisme el van dur a publicar fora de Catalunya la seva obra principal: Sintaxi catalana segons los escrits en prosa de Bernat Metge (1923). Tot i això, en l’estudi de Ribes es recuperen els lligams amb diverses institucions, com l’Institut d’Estudis Catalans, ja que Par va mantenir correspondència amb qui aleshores n’era el primer secretari, el lingüista Josep Pijoan. Per mitjà de retalls biogràfics, escollits minuciosament, i d’un ampli recorregut per totes les institucions i persones que Alfons Par freqüentava, l’estudi ofereix una faceta desconeguda del lingüista i és una molt bona oportunitat per a comprendre el marc on es desenvolupa la seva vida i la seva recerca. Requereix una menció especial l’apartat dedicat a les propostes lingüístiques, ja que, tot i la poca difusió, Par «no renuncia a les seves idees lingüístiques i continua ferm amb la teoria que s’ha de mantenir la tradició». Ribes, com a conclusió, afegeix que «queda la incògnita de saber què hauria passat si Par hagués sobreviscut a la Guerra Civil, si finalment hauria acceptat les Normes o si s’hauria mantingut fidel a la tradició».

Get the book

Similar books

Castellano-Catalán, guía de conversación universitaria
By Rosa Bonafont
De dónde salen los coches para - Sitges ? - La Molina ? D'on surten els cotxes cap a - Sitges ? - la Molina ?
Manual de documents i llenguatge administratius
By Joan Andreu i Bellés
( ANVERS ) Barcelona Tecnologies de la llengua Traducció automàtica i tractament de la parla Barcelona , 13 i 14 de juliol Director : Marsal Gavaldà Col·laboradors : UIMP 2000 Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo Barcelona ...
Scripta mallorquina Vol. 1
By Secció Filològica, Joan, Veny
decrets, mossèn Joan Fuster, mossèn Berenguer Parera, mossèn Joan de Bas e mossèn Lorens Marsal, jurats l'any present de la Ciutat e Regne de Malorques, hagen fetes dels dits vexells de vidre e fors de aquells les tatxacions e ...
Topònims catalans: etimologia i pronúncia
By Josep Moran, Mar Batlle, Joan Anton Rabella i Ribas
Saint - Marsal ] ) : En la documentació antiga trobem les formes ( villare ) Mansaldi ( s . ix ) i Sancti Marcialis ( s . XII ) ; nom del sant titular de la parròquia , que potser correspon a una adaptació de l'antropònim Mansald que ...
Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana
By Joan Corominas, Joseph Gulsoy, Max Cahner
Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana
Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana
By Joan Coromines, Joseph Gulsoy, Max Cahner
I aquesta equivalència ( que trossos a les sopes d'hivern ' ( semblant a l'ús de la xuia 15 està per rosta amb la pron . ross . de la 9 ) no manca a Mallorca i a l'Empordà ) . Altrament vegeu l'article d'interès ; perquè , en el Pallars ...
Estudis de filologia valenciana
By Joseph Gulsoy
Aquesta variant de gorg , segons el Diccionari d'Alcover - Moll ( s.v. gort ) , és usual a Vimbodí ( Conca de Barberà ) i a València i Gandia . las glándulas salivales ' ( que no és en Escrig , però sí en EscrigLlombart ) ; gort ( com a ...
Reflexiones sobre la lengua catalana
By Luis Rubio García
Por el contrario , la forma sonora es el principio propiamente constitutivo y rector de la diversidad de las lenguas , tanto en sí como en la fuerza favorecedora u obstaculizadora que enfrente a la tendencia interior al lenguaje ” ( 9 ) ...
El primer diari en llengua catalana: diari català (1879-1881)
By Josep M. Figueres
La població russa augmentava , gairebé cent milions de persones el 1880 , i la proporció de població ... ROBERTS , John M .: Europa desde 1880 hasta 1945 , Madrid , Aguilar , 1967 , pàg . 179 i ss . nou , 2 - IV - 1881 11 - IV ...
Corpus oral de conversa col·loquial. Materials de treball (Llibre + CD-ROM)
By Núria Alturo Monné
jɔ tiŋ uns kwaðrəs tewz ywər'ða : ts_ 195 pər kwan siyis fə'mo : s_ 196 ( . ... 202 pər kwan ' tiŋgi 203 pro ls tiŋ gwər'ðats ! ... 1.08 ) x ( xX ( 3.06 ) Xx ] xx MER [ per quan tingui xx MER p ( e ) rò els tinc guardats !