La ‘Scripta’ mallorquina, a cura de Joan Veny i Àngels Massip, és una selecció de textos que van del segle XIV al segle XXI i que ofereixen una àmplia perspectiva de la llengua escrita a Mallorca —i a través de l’escrit, de l’oralitat de cada època. Presenta temàtiques i gèneres tan diversos com poden ser les rondalles, els inventaris, els testaments, els sermons, la lexicografia o el teatre popular. El valor d’aquesta obra resideix precisament en la gran quantitat de textos recollits, un total de tres-cents quaranta-set, que van acompanyats d’una anàlisi exhaustiva i precisa de les característiques gràfiques (a través de les quals es reflecteixen les fonètiques), morfològiques, sintàctiques i lèxiques més remarcables del text i que en defineixen la llengua com a varietat mallorquina. És una obra fonamental per al coneixement de la cronologia dels canvis. En el segon volum hi figura un glossari amb totes les paraules que surten comentades en les anàlisis lingüístiques i, al costat, la referència a l’any i al gènere del text on apareixen. Aquesta obra, que forma part del projecte de recerca Diatopia i canvi lingüístic. ‘Scripta’ i variació dialectal (FFI 2012-36000), complementa la ‘Scripta’ eivissenca i la ‘Scripta’ menorquina, publicades per l’Institut d’Estudis Catalans el 2009 i el 2011 respectivament. Totes tres obres pertanyen a la col·lecció «Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística».
De dónde salen los coches para - Sitges ? - La Molina ? D'on surten els cotxes cap a - Sitges ? - la Molina ?
( ANVERS ) Barcelona Tecnologies de la llengua Traducció automàtica i tractament de la parla Barcelona , 13 i 14 de juliol Director : Marsal Gavaldà Col·laboradors : UIMP 2000 Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo Barcelona ...
Saint - Marsal ] ) : En la documentació antiga trobem les formes ( villare ) Mansaldi ( s . ix ) i Sancti Marcialis ( s . XII ) ; nom del sant titular de la parròquia , que potser correspon a una adaptació de l'antropònim Mansald que ...
Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana
I aquesta equivalència ( que trossos a les sopes d'hivern ' ( semblant a l'ús de la xuia 15 està per rosta amb la pron . ross . de la 9 ) no manca a Mallorca i a l'Empordà ) . Altrament vegeu l'article d'interès ; perquè , en el Pallars ...
Aquesta variant de gorg , segons el Diccionari d'Alcover - Moll ( s.v. gort ) , és usual a Vimbodí ( Conca de Barberà ) i a València i Gandia . las glándulas salivales ' ( que no és en Escrig , però sí en EscrigLlombart ) ; gort ( com a ...
Por el contrario , la forma sonora es el principio propiamente constitutivo y rector de la diversidad de las lenguas , tanto en sí como en la fuerza favorecedora u obstaculizadora que enfrente a la tendencia interior al lenguaje ” ( 9 ) ...
La població russa augmentava , gairebé cent milions de persones el 1880 , i la proporció de població ... ROBERTS , John M .: Europa desde 1880 hasta 1945 , Madrid , Aguilar , 1967 , pàg . 179 i ss . nou , 2 - IV - 1881 11 - IV ...
L'inici de la lingüística catalana: Una aproximació epistolar 1904-1925. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. — (1986b). Mossèn Antoni M. Alcover i l'Obra del Diccionari a la llum dels epistolaris de Barnils, Griera i Montoliu.
jɔ tiŋ uns kwaðrəs tewz ywər'ða : ts_ 195 pər kwan siyis fə'mo : s_ 196 ( . ... 202 pər kwan ' tiŋgi 203 pro ls tiŋ gwər'ðats ! ... 1.08 ) x ( xX ( 3.06 ) Xx ] xx MER [ per quan tingui xx MER p ( e ) rò els tinc guardats !